"esta mandado que las alcaydías e tenençias e gouernaçión de las çibdades e villas e lugares e ofiçios que tienen añexa jurisdiçión alguna, en qualquier manera, e los ofiçios de la hasienda e de la casa e corte, e los ofiçios mayores del reyno, e los ofiçios de las çibdades e villas e lugares del, no se den a estrangeros" (fragment del testament d'Isabel I a Medina del Campo, novembre de 1504). Fins fa poc, s'interpretava que "estrangeros" feia referència als habitants foranis de la Corona de Castella.
Aquest afer, que ha generat controvèrsia, s'ha anat desmontant amb les darreres investigacions històriques que la contradiuen.
El primer fet important que contradiu aquesta tesi són les "Capitulacions de Santa Fe"(1492) on Colom va negociar amb els reis catòlics els acords de conquesta de les possibles terres conquerides, així com el suport econòmic per l'expedició. Luis de Santángel, mestre de la Racional cancilleria catalana, avança 16.000 ducats als reis catòlics, moneda que s'utilitza a la Corona d'Aragó, però no a Castella fins 1497. Altres personatges importants d'origen català que participen en l'empresa de Colom foren Gabriel Sanxís, tresorer de la corona, Pere Posa, deà de Santa Maria del Pi de Barcelona, Leandre Coscó, camarlencs del Papa Alexandre VI, o Alfons de la Cavalleria, vicecanciller d'Aragó, Catalunya i València.
Es per tant, un fet sense refutació que la presència de la Corona d'Aragó en els preparatius de l'expedició americana fou determinant pel seu éxit.
El segon fet important és el segon viatge de Colom, que es preparà des de Barcelona, sota la supervisió de Ferran II. Acompanyant a Colom, Pere Bertran Margarit, representant al braç militar, i Bernat Boil, vicari general del Nou Món, ambdos catalans. Es curiós com sovint aquesta part del segon viatge de Colom desapareix de l'histografia tradicional, i s'inicia amb la sortida de Cadis. En aquest sentit tenim la referència que Feliu de la Penya, al 1709 als seus "Annals de Catalunya": “Embarcáronse grande número en Barcelona con Colon y fue el capitán Pedro Margarit. Partieron de Barcelona con la flota de Colon, llegaron a Cádiz a 23 de setiembre: Partieron de Cádiz tomando tierra en la Isla que llamaron Deseada, después a la que nombraron Española, partieron a Haití, donde les noticiaron de sus amigos muertos por los Indios...” .És evident, doncs, que no tenia gaire sentit marginar a catalans, aragonesos, valencians o mallorquins de la conquesta americana. També cal afegir alguns dubtes lògics sobre el potencial castellà com a exploradors i conqueridors per mar: Abans de 1492, quines exploracions navals havien fet?, on eren les escoles de cartografia o navegants abans de 1492?, quina estructura comercial iportuària hi havia a Castella abans de 1492?. Les respostes semblen òbvies.
