La conquesta de la Plana
De fet, la noblesa aragonesa (encapçalats
per Blasco I d’Alagón) i l’orde militar de l’Hospital ja havien iniciat
la conquesta de nuclis musulmans tals com la conquesta de Morella l’any
1232.
Fortament pressionat pels nobles
aragonesos, el rei Jaume I va convocar Corts a Montsó el mateix 1232 per
preparar i definir la campanya de conquesta del Regne de València, que
s’iniciaria des de la zona sud de Terol (a les serres de Gúdar i
Javalambre) i que al llarg de la primavera del 1233 va avançar seguint
el curs del riu Palància, fins arribar a la vila de Borriana, que va ser
conquerida pels aragonesos i que va aïllar la zona de la Plana de la
resta del Regne de València.
Encerclades i aïllades de la resta de
musulmans per les tropes aragoneses, al sud, i catalanes, al nord, les
poblacions de Peníscola i Castelló van capitular abans d’acabar l’any
1234. Això va permetre el control efectiu de tota la Plana i que les
tropes de Jaume I es plantessin a les portes de València l’any 1235,
després de la conquesta de les fortaleses del Puig i de Museros.
La conquesta de València
Jaume I va convocar de nou les Corts a
Montsó l’any 1236 per aconseguir més recursos per iniciar una gran
ofensiva contra la capital valenciana, ben emmurallada i capaç de
suportar un llarg setge. A més a més, Jaume I va aconseguir la butlla
papal de croada, cosa que afavorí els interessos militars del rei.
Un nou enfrontament al Puig de Santa Maria
va obrir la porta als cristians per realitzar la conquesta de Paterna i
Bétera i del nord de l’Horta, i obrí definitivament a les tropes del
rei Jaume I el camí cap a València (anomenada Balansiya pels musulmans) ,
que va capitular després d’un llarg setge l’any 1238.
La conquesta del sud valencià
Jaume I no va iniciar la tercera campanya
de conquesta -la corresponent al sud de la ciutat de València- fins al
tombant dels anys 1239-40, amb l’objectiu de conquerir les terres del
sud del Xúquer i frenar una possible expansió castellana. De fet, Ramon
Berenguer IV ja havia signat el tractat de Tudillén l’any 1151 amb el
rei castellà Alfons VII, i que fixava els límits de fronteres i zones
d’influència dels dos regnes en el procés de conquesta del sud
peninsular.
Jaume I no volia renunciar als seus drets
sobre Múrcia, però l’avenç castellà el va obligar a signar nous
tractats amb els castellans i que van fixar les fronteres definitives al
sud de les ciutats d’Elx i Alacant, l’any 1245.
Repartiment i repoblament
Amb la lliçó apresa del repartiment de
Mallorca, Jaume I va optar per un nou model de repoblament i repartiment
de les noves terres conquerides. El rei va voler fer prevaldre els
drets reials sobre els senyorials, i va constituir València en un regne
independent, amb forta presència de població musulmana -vassall directe
del rei i protegida per la corona- i una menor pressió repobladora, que
ja no seria només catalana, en introduir-se colons aragonesos entre els
repobladors del Regne de València. Els pobladors d’origen aragonès van
tendir a repoblar les terres de l’interior, frontera amb Aragó i sota
domini de senyors feudals aragonesos, mentre que els pobladors d’origen
català -bàsicament provinents de les terres de Ponent- van ocupar les
zones costaneres.
Font: blog Sàpiens
