"esta mandado que las alcaydías e tenençias e gouernaçión de las çibdades e villas e lugares e ofiçios que tienen añexa jurisdiçión alguna, en qualquier manera, e los ofiçios de la hasienda e de la casa e corte, e los ofiçios mayores del reyno, e los ofiçios de las çibdades e villas e lugares del, no se den a estrangeros" (fragment del testament d'Isabel I a Medina del Campo, novembre de 1504). Fins fa poc, s'interpretava que "estrangeros" feia referència als habitants foranis de la Corona de Castella.
Aquest afer, que ha generat controvèrsia, s'ha anat desmontant amb les darreres investigacions històriques que la contradiuen.
El primer fet important que contradiu aquesta tesi són les "Capitulacions de Santa Fe"(1492) on Colom va negociar amb els reis catòlics els acords de conquesta de les possibles terres conquerides, així com el suport econòmic per l'expedició. Luis de Santángel, mestre de la Racional cancilleria catalana, avança 16.000 ducats als reis catòlics, moneda que s'utilitza a la Corona d'Aragó, però no a Castella fins 1497. Altres personatges importants d'origen català que participen en l'empresa de Colom foren Gabriel Sanxís, tresorer de la corona, Pere Posa, deà de Santa Maria del Pi de Barcelona, Leandre Coscó, camarlencs del Papa Alexandre VI, o Alfons de la Cavalleria, vicecanciller d'Aragó, Catalunya i València.
Es per tant, un fet sense refutació que la presència de la Corona d'Aragó en els preparatius de l'expedició americana fou determinant pel seu éxit.

És evident, doncs, que no tenia gaire sentit marginar a catalans, aragonesos, valencians o mallorquins de la conquesta americana. També cal afegir alguns dubtes lògics sobre el potencial castellà com a exploradors i conqueridors per mar: Abans de 1492, quines exploracions navals havien fet?, on eren les escoles de cartografia o navegants abans de 1492?, quina estructura comercial iportuària hi havia a Castella abans de 1492?. Les respostes semblen òbvies.
En canvi, la Corona d'Aragó, gràcies a les escoles de cartogràfs mallorquins, les rutes comercials catalanes a Trípoli, Génova, Pisa, Atenes, Nàpols, Neopàtria, Cerdenya i els seus consolats; les drassanes a Barcelona, València i Mallorca i la regulació del comerç marítim amb el "Llibre del Consolat de mar", la convertien en una potència marítima i exploradora idònia pel projecte cap a les Indies americanes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Gràcies per la teva aportació